dijous 10 de maig de 2012
CENTENARS DE TREBALLADORS DE TV3 ACOMIADEN MÒNICA TERRIBAS ENTRE APLAUDIMENTS
dissabte 7 d’abril de 2012
El manifest dels 500
Dimecres 4 d'abril es van lliurar al President del Consell de Govern de la CCMA 500 firmes de treballadors de TV3 "a favor de la continuïtat del model de televisió de servei públic de qualitat". "Els firmants pertanyen majoritàriament a les àrees d'Informatius (diaris i no diaris), Esports, Documentals, Nous Formats i Programes, i a col.lectius com redactors, presentadors, ENGs, càmeres, realitzadors, productors, grafistes, lingüistes o documentalistes, entre altres".
divendres 6 d’abril de 2012
NO VOLEM RETROCESSOS
Els professionals de TV3 sabem molt bé el que costa mantenir la qualitat i la credibilitat de la nostra televisió. Costa anys, esforç, experiència, imaginació i un saber fer que no s’improvisa. Costa diners als contribuents, que han mantingut la confiança en TV3. I costa diners als treballadors, que ens hem esforçat per fer viable tot el projecte en temps de crisi.
Tot plegat dóna resultats. TV3 està en la millor posició des que van sortir les televisions privades malgrat les retallades de pressupost i el descens d’ingressos per publicitat. I volem continuar així, perquè els ciutadans ens ho demanen, aposten per nosaltres, i ens hi va la nostra professionalitat, vinculada a la funció de servei públic, plural i independent, imprescindible en qualsevol societat democràtica.
Però això reclama estabilitat, assumpció del projecte per part de la plantilla i una gestió professional independent, sense interferències que malmetin els nivells assolits, tant en el lideratge en servei públic i bona audiència com en rigor i llibertat informativa.
La discutida reforma de la llei de la CCMA obliga a fer canvis en el Consell de Govern i en el Consell Assessor, però no de direccions dels mitjans de la Corporació, càrrecs objecte de desig de molts interessos.
Per això, els/les sotasignants reclamem del nou Consell de Govern i del seu president que actuïn amb criteris professionals, de Consell d'Administració d'empresa, i atenguin les realitats consolidades sense posar en perill les fites assolides.
No volem retrocessos.
dimecres 4 d’abril de 2012
CCMA : I ARA QUINS CANVIS MÉS ?
La Llei de la CCMA reserva al CAC la competència d'informar sobre la idoneitat professional dels candidats al Consell de Govern presentats pel Parlament. No cap altra perquè se suposa que els legisladors respectaran la lletra de la pròpia llei, segons la qual els proposats hauran de tenir "mèrits professionals rellevants", i s'hauran d'elegir "d'acord amb criteris estrictes de competència professional".
Però com que això no és així, i els partits apliquen el principi de quotes segons la representació parlamentària, completa o amputada, es produeix una distorsió d'origen, que no pot ser corregida amb el previst a la llei, amb la qual cosa es pot denunciar però no evitar.
És el què ha fet el CAC, que com el 2008 no ha pogut trobar indicis de falta d'idoneitat professional dels proposats, i només pot denunciar, sense efectes pràctics, que, "en l’elaboració de la llista tramesa hi ha primat la imatge de transaccions partidistes, sobre la base de criteris d’oportunitat i d’estratègia política, cosa que ha estat reflectida d’aquesta manera en els mitjans de comunicació i ha estat percebuda com una pràctica radicalment contrària a l’esperit del legislador".
I per això, tot i donar el vist i plau als candidats individualment, lamenta que " la proposta de candidatures en el seu conjunt aparegui com a resultat de l’aplicació de quotes de partit, visualitzada en la seva negociació, la qual cosa no s’adequa ni amb l’esperit de la Llei de la CCMA ni amb els criteris d’independència i de professionalitat que promou".
I també constata que "el procediment seguit per designar les candidatures n’ha contaminat la presumpció d’independència. Cal recordar que la Llei de la CCMA reforça els criteris d’independència i de professionalitat i, per tant, preveu que els membres del Consell de Govern han d’actuar amb plena independència i neutralitat, i no poden estar sotmesos a cap instrucció o a cap indicació en l’exercici de les seves funcions i, per tant, en cap cas no poden actuar com a representants dels grups polítics."
L'SPC manifesta que comparteix completament aquesta denúncia i expressa el rebuig a una falta de respecte generalitzada per part d'estaments polítics respecte de la Llei de la CCMA -pensada per garantir-ne la independència- i del paper del CAC, a qui s'ha recriminat des d'altes instàncies polítiques que hagi expressat que efectivament s'ha vulnerat la lletra i l'esperit de la Llei.
Canvi de direccions ?
La perversió de la Llei reformada i dels seus objectius, però, no acaba aquí. Ara s'obre la fase, pregonada per mitjans amb afinitats amb el poder o ignorants de l'status de la Corporació, de procedir a la deconstrucció de les instàncies directives de les empreses de la CCMA “perquè sí”, no perquè ho reclami el balanç de la gestió d'aquests mitjans o perquè es derivi de la Llei. Així, ja es dóna per descomptada la destitució de la directora de TV3 sense cap argument o, pitjor, donant per fet que “toca”.
Des de l'SPC reclamem del nou Consell de Govern que actui en funció de les previsions de la Llei, amb criteris de gestió professional i, com diu la mateixa Llei "de plena independència i neutralitat" i sense sotmetiment a instruccions o indicacions, ni actuant "com a representants dels grups polítics". És a dir, que prengui les decisions en base a criteris d'empresa, avaluant els objectius aconseguits i buscant millorar-los, però no sotmetent-se a la lògica contrària a la Llei de la CCMA que les noves direccions dels mitjans, i els seus responsables d'informatius han d'estar "en sintonia" amb la majoria de govern a Catalunya.
Si s'actua així, ho denunciarem i apel.larem a la societat per recordar que des del poder polític es segresta uns mitjans que són públics, és a dir de tots, i per això mateix es degrada la seva credibilitat i se’ls debilita, posant en perill la seva viabilitat.
Barcelona, 26 de març de 2012
Però com que això no és així, i els partits apliquen el principi de quotes segons la representació parlamentària, completa o amputada, es produeix una distorsió d'origen, que no pot ser corregida amb el previst a la llei, amb la qual cosa es pot denunciar però no evitar.
És el què ha fet el CAC, que com el 2008 no ha pogut trobar indicis de falta d'idoneitat professional dels proposats, i només pot denunciar, sense efectes pràctics, que, "en l’elaboració de la llista tramesa hi ha primat la imatge de transaccions partidistes, sobre la base de criteris d’oportunitat i d’estratègia política, cosa que ha estat reflectida d’aquesta manera en els mitjans de comunicació i ha estat percebuda com una pràctica radicalment contrària a l’esperit del legislador".
I per això, tot i donar el vist i plau als candidats individualment, lamenta que " la proposta de candidatures en el seu conjunt aparegui com a resultat de l’aplicació de quotes de partit, visualitzada en la seva negociació, la qual cosa no s’adequa ni amb l’esperit de la Llei de la CCMA ni amb els criteris d’independència i de professionalitat que promou".
I també constata que "el procediment seguit per designar les candidatures n’ha contaminat la presumpció d’independència. Cal recordar que la Llei de la CCMA reforça els criteris d’independència i de professionalitat i, per tant, preveu que els membres del Consell de Govern han d’actuar amb plena independència i neutralitat, i no poden estar sotmesos a cap instrucció o a cap indicació en l’exercici de les seves funcions i, per tant, en cap cas no poden actuar com a representants dels grups polítics."
L'SPC manifesta que comparteix completament aquesta denúncia i expressa el rebuig a una falta de respecte generalitzada per part d'estaments polítics respecte de la Llei de la CCMA -pensada per garantir-ne la independència- i del paper del CAC, a qui s'ha recriminat des d'altes instàncies polítiques que hagi expressat que efectivament s'ha vulnerat la lletra i l'esperit de la Llei.
Canvi de direccions ?
La perversió de la Llei reformada i dels seus objectius, però, no acaba aquí. Ara s'obre la fase, pregonada per mitjans amb afinitats amb el poder o ignorants de l'status de la Corporació, de procedir a la deconstrucció de les instàncies directives de les empreses de la CCMA “perquè sí”, no perquè ho reclami el balanç de la gestió d'aquests mitjans o perquè es derivi de la Llei. Així, ja es dóna per descomptada la destitució de la directora de TV3 sense cap argument o, pitjor, donant per fet que “toca”.
Des de l'SPC reclamem del nou Consell de Govern que actui en funció de les previsions de la Llei, amb criteris de gestió professional i, com diu la mateixa Llei "de plena independència i neutralitat" i sense sotmetiment a instruccions o indicacions, ni actuant "com a representants dels grups polítics". És a dir, que prengui les decisions en base a criteris d'empresa, avaluant els objectius aconseguits i buscant millorar-los, però no sotmetent-se a la lògica contrària a la Llei de la CCMA que les noves direccions dels mitjans, i els seus responsables d'informatius han d'estar "en sintonia" amb la majoria de govern a Catalunya.
Si s'actua així, ho denunciarem i apel.larem a la societat per recordar que des del poder polític es segresta uns mitjans que són públics, és a dir de tots, i per això mateix es degrada la seva credibilitat i se’ls debilita, posant en perill la seva viabilitat.
Barcelona, 26 de març de 2012
diumenge 19 de febrer de 2012
MITJANS PÚBLICS DE PAÍS, NI DE GOVERN NI DE PARTIT
La història d’èxit de la CCMA i els seus mitjans públics com a eina de cohesió social, normalització del català i motor de la indústria audiovisual, està en perill per una reforma de la llei proposada pel govern.
Una reforma que ja no respondrà als objectius inicials i que sortirà endavant amb el suport del PPC, que va votar contra l'actual. La crisi sembla l’excusa perfecta, per desfer el llarg camí de 29 anys que es compleixen aquest 2012.
Un recorregut que també ha tingut imperfeccions i errors, però en el què ha treballat sempre amb professionalitat, rigor, i voluntat d'independència i de pluralitat. I que ha aconseguit uns nivells de servei públic de qualitat envejables per moltes altres televisions de la resta d’Espanya i d’Europa.
Tot i que el país sempre ha mirat cap Europa i el desig dels professionals ha estat sempre emmirallar-nos amb la BBC del Regne Unit, la immaduresa democràtica regnant ha volgut sotmetre els mitjans públics a un control polític i governamental molt per damunt del què és norma a la resta de països europeus avançats.
Amb aquesta reforma, el consens, la pluralitat i els avenços democràtics aconseguits amb la llei encara vigent són a punt de desaparèixer, i això, el país i els seus ciutadans no ens ho podem permetre.
Quan paradoxalment tenim el Parlament més plural de la nostra història, s’eliminarà de la llei el consens a què obliga la presa de decisions per 2/3, i es reduirà la pluralitat en el Consell de Govern de la CCMA
Tot això en un context on la ciutadania demana més participació democràtica, i a diferència dels altres països europeus, aquí és el Parlament a proposta només dels partits polítics qui nomena els consellers de la CCMA. Sense participació de la societat civil, ni del món acadèmic i professional.
La governamentalització o la partidització dels mitjans públics audiovisuals no té lloc en els països avançats, on el dret a la informació i la llibertat i independència comunicativa son essència de la democràcia. En tot estat de dret la separació de poders és essencial, i per tant, l’executiu, el legislatiu, el judicial i el comunicatiu han de ser independents i no ser corretges de transmissió un de l’altre. El Parlament representa al poble, i ha d’escoltar-lo : per això és un greuge a la democràcia que la reforma obtingui llum verda quan els degans de les Facultats, els Col•legis de periodistes i de l'audiovisual, els Comitès d'empresa i professionals i els sindicats han manifestat clarament als grups parlamentaris que no l’accepten perquè significa un retorn al control governamental d'uns mitjans que són de tots.
TV3, CATALUNYA RÀDIO, EL 3CAT24 HAN DE SER SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT, PLURALS I INDEPENDENTS
Sant Joan Despí, 30 de gener de 2012
Secció sindical de l’SPC a Televisió de Catalunya
Una reforma que ja no respondrà als objectius inicials i que sortirà endavant amb el suport del PPC, que va votar contra l'actual. La crisi sembla l’excusa perfecta, per desfer el llarg camí de 29 anys que es compleixen aquest 2012.
Un recorregut que també ha tingut imperfeccions i errors, però en el què ha treballat sempre amb professionalitat, rigor, i voluntat d'independència i de pluralitat. I que ha aconseguit uns nivells de servei públic de qualitat envejables per moltes altres televisions de la resta d’Espanya i d’Europa.
Tot i que el país sempre ha mirat cap Europa i el desig dels professionals ha estat sempre emmirallar-nos amb la BBC del Regne Unit, la immaduresa democràtica regnant ha volgut sotmetre els mitjans públics a un control polític i governamental molt per damunt del què és norma a la resta de països europeus avançats.
Amb aquesta reforma, el consens, la pluralitat i els avenços democràtics aconseguits amb la llei encara vigent són a punt de desaparèixer, i això, el país i els seus ciutadans no ens ho podem permetre.
Quan paradoxalment tenim el Parlament més plural de la nostra història, s’eliminarà de la llei el consens a què obliga la presa de decisions per 2/3, i es reduirà la pluralitat en el Consell de Govern de la CCMA
Tot això en un context on la ciutadania demana més participació democràtica, i a diferència dels altres països europeus, aquí és el Parlament a proposta només dels partits polítics qui nomena els consellers de la CCMA. Sense participació de la societat civil, ni del món acadèmic i professional.
La governamentalització o la partidització dels mitjans públics audiovisuals no té lloc en els països avançats, on el dret a la informació i la llibertat i independència comunicativa son essència de la democràcia. En tot estat de dret la separació de poders és essencial, i per tant, l’executiu, el legislatiu, el judicial i el comunicatiu han de ser independents i no ser corretges de transmissió un de l’altre. El Parlament representa al poble, i ha d’escoltar-lo : per això és un greuge a la democràcia que la reforma obtingui llum verda quan els degans de les Facultats, els Col•legis de periodistes i de l'audiovisual, els Comitès d'empresa i professionals i els sindicats han manifestat clarament als grups parlamentaris que no l’accepten perquè significa un retorn al control governamental d'uns mitjans que són de tots.
TV3, CATALUNYA RÀDIO, EL 3CAT24 HAN DE SER SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT, PLURALS I INDEPENDENTS
Sant Joan Despí, 30 de gener de 2012
Secció sindical de l’SPC a Televisió de Catalunya
dijous 29 de desembre de 2011
PER UNS MITJANS PÚBLICS I INDEPENDENTS
LA RADIOTELEVISIÓ PÚBLICA NO ÉS UN LUXE, LA SEVA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I NO GOVERNAMENTAL, TAMPOC
Assistim com mai fins ara a una veritable ofensiva propagandística contra els mitjans públics de comunicació, reforçada ara pels desajustos econòmics provocats per l'especulació financera i el deute privats, traslladat ara al deute públic i d'aquí a retallades generalitzades de serveis públics essencials. En aquest marc, es llencen arguments populistes i demagògics, per part dels més favorables a les retallades arreu, que utilitzen les agressions a la sanitat, a l'educació o als ajuts socials per reclamar-ne també en els mitjans de comunicació públics. I després d'anys de poca educació sobre el caràcter essencial d'aquests mitjans per garantir la cohesió social, la normalització lingüística i cultural, el dret a una informació pluralista i imparcial i a una programació digna i no alienant, una part de la població pot ser víctima d'aquesta intoxicació. Correspondria al govern i al Parlament, i no només als directius d'aquests mitjans o als seus treballadors, reivindicar aquesta funció bàsica per a la conformació de l'opinió pública i per a l'enriquiment de la democràcia. I ser consequents amb la missió de servei que es reclama a la radiotelevisió pública amb un finançament estable i suficient que li permeti mantenir-se en situació de lideratge per fer possible aquesta funció enmig de la competència de poderosos mitans privats, reforçats ara per la política de fusions duopolista d'àmbit estatal. L'argument falaç que "per coherència" també s'han de retallar els pressupostos de la CCMA podria servir també per qüestionar la normalització lingüística i, en darrera instància, el propi ordenament democràtic que, certament, costa diners. En aquest sentit, retallar en excès el finançament de la Corporació pot posar-la en perill, i tot i que també és una indústria, cal reafirmar que és sobretot una eina democràtica i d'integració social.
Però reclamar el manteniment i promoció dels mitjans públics i de la seva producció, que no es pot mirar com una despesa sinó com una inversió social, comporta també defensar el seu caràcter veritablement públic, i no sotmès al control polític del govern o de la majoria parlamentària de torn. I implica defensar una concepció de gestió democràtica dels òrgans de govern, que com a mínim han de partir del consens parlamentari, perquè la radiotelevisió pública ha de ser tractada com un afer de país, i no de partit o de partits, i per tant totes les picabaralles partidistes al seu voltant no fan més que debilitar-la i desprestigiar-la, fent el joc a la demagògia que vol identificar la llibertat informativa amb els mitjans privats, com si aquests no estiguessin condicionats pels interessos económics dels seus grups mediàtics que els fan vulnerar sovint els criteris deontològics de la professió periodística. Tots sabem com costa defensar els model de mitjans públic quan aquests apareixen davant la població com a parcials i al servei del govern de torn, com passa amb diverses radiotelevisions autonòmiques, que no per casualitat estan en mala situació econòmica a causa entre altres factors de la poca audiència, derivada de la falta de credibilitat que projecten.
Per això no és un luxe, ni un requeriment massa ambiciós, o una dèria dels professionals de la informació que no entendriem que el primer és salvar les empreses i els llocs de treball, reivindicar ara i aquí, quan s'inicia el tram final del debat parlamentari sobre la reforma de la llei de la CCMA que proposa el Govern, que sense formes de gestió i control democràtiques, amb el suport d'una gran majoria parlamentària i social, no es defensa eficaçment el model de servei públic que volem mantenir, ni la producció que deriva d'aquest model, que és el que ha de garantir el manteniment dels llocs de treball. Perquè assistim a una doble ofensiva des del Govern, que a més es va fer pública de manera gairebé simúltània fa un mes : la contrarreforma legislativa que manté el sistema de quotes polítiques, ara en un òrgan reduit que reproduirà la majoria de govern, i que elimina la necessitat de consens o de majoria qualificada per a les grans decisions i els sistemes d'elecció, i la retallada progressiva en els pressupostos, al marge d'un contracte programa que hauria de ser el punt d'equilibri entre la missió encomanada pel Parlament i el finançament que decideix el Govern. I si l'ofensiva té dos braços, no es pot batallar només contra un d'ells, sinó veure la pinça en el seu conjunt, i resistir i reivindicar tant en l'àmbit econòmic com en el democràtic.
Per aquesta raó no sembla oportú supeditar la defensa d'un eix bàsic del model públic, el de la gestió independent que ha de permetre que aquests mitjans restin fidels al seu nom (públics), a la sola garantia del manteniment d'un finançament suficient, sense altra consideració, perquè això ja ho hem viscut en el passat, i és allà on no s'hauria de tornar, desfent tots els avenços en la democratització de la CCMA aconseguits els darrers anys. La jugada del Govern és clara i ha estat prou denunciada : s'utilitza la situació econòmica i l'argument genèric de l'austeritat per introduir canvis legals que li retornen el control dels mitjans, i a la vegada es fa servir la rebaixa dràstica en el finançament per fer passar la contrareforma legislativa, de manera que ja hi ha qui ha encaixat el xantatge i proposa retirar les esmenes a la Llei si l'executiu redueix de manera menys dràstica el pressupost de la CCMA per al 2012.
La defensa del model públic suficientment finançat és indestriable de la seva gestió empresarial independent : la prova n'és la situació actual, en què els nivells assolits pels mitjans de la CCMA estan amenaçats per les dues iniciatives provinents del Govern : la proposta de reforma legal i la retallada dràstica de la subvenció pública. El procés que s'engegarà aviat al Parlament ens pot tornar a temps anteriors : a la dialèctica Govern (i aliats) contra l'oposició amb la CCMA com a camps de batalla. Just el que es va voler desterrar amb la Llei encara vigent, que d'altra banda va crear un marc favorable als bons resultats dels mitjans de la Corporació. Ara tot és en perill perquè el partit del govern, amb l'ajut d'un PP que arreu d'Espanya lidera els rècords de menysteniment dels mitjans públics, amb tancaments, propostes de privatització i alhora d'apropiació governamental i manipulació informativa descarada, pren iniciatives que trenquen l'escenari que ha propiciat les cotes assolides i de manera aparentment absurda, dilapida el prestigi de la CCMA i l'alt grau d'autonomia a què havia arribat.
Per això oposar-s'hi ni és una rebequeria utòpica i poc realista, ni una reclamació corporativa de només uns professionals, suposadament preocupats tan sols pel control governamental de la informació. La regovernamentalització de la CCMA afectaria, és clar, al dret a la informació de la ciutadania, però també al volum de les empreses de la Corporació i a la seva capacitat productiva, perquè els compromisos i afinitats del Govern i el seu aliat principal amb grups mediàtics competidors són prou evidents, i només pot ser frenada per una gestió independent basada en el consens majoritari entre els grups parlamentaris, que se suposa representen gran part de la ciutadania.
Per tant, la defensa de la radiotelevisió pública no pot menystenir un dels seus components essencials : la necessitat d'una gestió i un control independents basats en la professionalitat i en la competència. No defensar aquest objectiu que era més pròxim amb la Llei actual que amb la contrarreforma proposada no ajuda a aconseguir uns mitjans públics forts i al servei de la ciutadania. Per això calen uns mitjans realment públics i per tant independents.
Assistim com mai fins ara a una veritable ofensiva propagandística contra els mitjans públics de comunicació, reforçada ara pels desajustos econòmics provocats per l'especulació financera i el deute privats, traslladat ara al deute públic i d'aquí a retallades generalitzades de serveis públics essencials. En aquest marc, es llencen arguments populistes i demagògics, per part dels més favorables a les retallades arreu, que utilitzen les agressions a la sanitat, a l'educació o als ajuts socials per reclamar-ne també en els mitjans de comunicació públics. I després d'anys de poca educació sobre el caràcter essencial d'aquests mitjans per garantir la cohesió social, la normalització lingüística i cultural, el dret a una informació pluralista i imparcial i a una programació digna i no alienant, una part de la població pot ser víctima d'aquesta intoxicació. Correspondria al govern i al Parlament, i no només als directius d'aquests mitjans o als seus treballadors, reivindicar aquesta funció bàsica per a la conformació de l'opinió pública i per a l'enriquiment de la democràcia. I ser consequents amb la missió de servei que es reclama a la radiotelevisió pública amb un finançament estable i suficient que li permeti mantenir-se en situació de lideratge per fer possible aquesta funció enmig de la competència de poderosos mitans privats, reforçats ara per la política de fusions duopolista d'àmbit estatal. L'argument falaç que "per coherència" també s'han de retallar els pressupostos de la CCMA podria servir també per qüestionar la normalització lingüística i, en darrera instància, el propi ordenament democràtic que, certament, costa diners. En aquest sentit, retallar en excès el finançament de la Corporació pot posar-la en perill, i tot i que també és una indústria, cal reafirmar que és sobretot una eina democràtica i d'integració social.
Però reclamar el manteniment i promoció dels mitjans públics i de la seva producció, que no es pot mirar com una despesa sinó com una inversió social, comporta també defensar el seu caràcter veritablement públic, i no sotmès al control polític del govern o de la majoria parlamentària de torn. I implica defensar una concepció de gestió democràtica dels òrgans de govern, que com a mínim han de partir del consens parlamentari, perquè la radiotelevisió pública ha de ser tractada com un afer de país, i no de partit o de partits, i per tant totes les picabaralles partidistes al seu voltant no fan més que debilitar-la i desprestigiar-la, fent el joc a la demagògia que vol identificar la llibertat informativa amb els mitjans privats, com si aquests no estiguessin condicionats pels interessos económics dels seus grups mediàtics que els fan vulnerar sovint els criteris deontològics de la professió periodística. Tots sabem com costa defensar els model de mitjans públic quan aquests apareixen davant la població com a parcials i al servei del govern de torn, com passa amb diverses radiotelevisions autonòmiques, que no per casualitat estan en mala situació econòmica a causa entre altres factors de la poca audiència, derivada de la falta de credibilitat que projecten.
Per això no és un luxe, ni un requeriment massa ambiciós, o una dèria dels professionals de la informació que no entendriem que el primer és salvar les empreses i els llocs de treball, reivindicar ara i aquí, quan s'inicia el tram final del debat parlamentari sobre la reforma de la llei de la CCMA que proposa el Govern, que sense formes de gestió i control democràtiques, amb el suport d'una gran majoria parlamentària i social, no es defensa eficaçment el model de servei públic que volem mantenir, ni la producció que deriva d'aquest model, que és el que ha de garantir el manteniment dels llocs de treball. Perquè assistim a una doble ofensiva des del Govern, que a més es va fer pública de manera gairebé simúltània fa un mes : la contrarreforma legislativa que manté el sistema de quotes polítiques, ara en un òrgan reduit que reproduirà la majoria de govern, i que elimina la necessitat de consens o de majoria qualificada per a les grans decisions i els sistemes d'elecció, i la retallada progressiva en els pressupostos, al marge d'un contracte programa que hauria de ser el punt d'equilibri entre la missió encomanada pel Parlament i el finançament que decideix el Govern. I si l'ofensiva té dos braços, no es pot batallar només contra un d'ells, sinó veure la pinça en el seu conjunt, i resistir i reivindicar tant en l'àmbit econòmic com en el democràtic.
Per aquesta raó no sembla oportú supeditar la defensa d'un eix bàsic del model públic, el de la gestió independent que ha de permetre que aquests mitjans restin fidels al seu nom (públics), a la sola garantia del manteniment d'un finançament suficient, sense altra consideració, perquè això ja ho hem viscut en el passat, i és allà on no s'hauria de tornar, desfent tots els avenços en la democratització de la CCMA aconseguits els darrers anys. La jugada del Govern és clara i ha estat prou denunciada : s'utilitza la situació econòmica i l'argument genèric de l'austeritat per introduir canvis legals que li retornen el control dels mitjans, i a la vegada es fa servir la rebaixa dràstica en el finançament per fer passar la contrareforma legislativa, de manera que ja hi ha qui ha encaixat el xantatge i proposa retirar les esmenes a la Llei si l'executiu redueix de manera menys dràstica el pressupost de la CCMA per al 2012.
La defensa del model públic suficientment finançat és indestriable de la seva gestió empresarial independent : la prova n'és la situació actual, en què els nivells assolits pels mitjans de la CCMA estan amenaçats per les dues iniciatives provinents del Govern : la proposta de reforma legal i la retallada dràstica de la subvenció pública. El procés que s'engegarà aviat al Parlament ens pot tornar a temps anteriors : a la dialèctica Govern (i aliats) contra l'oposició amb la CCMA com a camps de batalla. Just el que es va voler desterrar amb la Llei encara vigent, que d'altra banda va crear un marc favorable als bons resultats dels mitjans de la Corporació. Ara tot és en perill perquè el partit del govern, amb l'ajut d'un PP que arreu d'Espanya lidera els rècords de menysteniment dels mitjans públics, amb tancaments, propostes de privatització i alhora d'apropiació governamental i manipulació informativa descarada, pren iniciatives que trenquen l'escenari que ha propiciat les cotes assolides i de manera aparentment absurda, dilapida el prestigi de la CCMA i l'alt grau d'autonomia a què havia arribat.
Per això oposar-s'hi ni és una rebequeria utòpica i poc realista, ni una reclamació corporativa de només uns professionals, suposadament preocupats tan sols pel control governamental de la informació. La regovernamentalització de la CCMA afectaria, és clar, al dret a la informació de la ciutadania, però també al volum de les empreses de la Corporació i a la seva capacitat productiva, perquè els compromisos i afinitats del Govern i el seu aliat principal amb grups mediàtics competidors són prou evidents, i només pot ser frenada per una gestió independent basada en el consens majoritari entre els grups parlamentaris, que se suposa representen gran part de la ciutadania.
Per tant, la defensa de la radiotelevisió pública no pot menystenir un dels seus components essencials : la necessitat d'una gestió i un control independents basats en la professionalitat i en la competència. No defensar aquest objectiu que era més pròxim amb la Llei actual que amb la contrarreforma proposada no ajuda a aconseguir uns mitjans públics forts i al servei de la ciutadania. Per això calen uns mitjans realment públics i per tant independents.
dimecres 23 de novembre de 2011
Compareixença de l'SPC al Parlament de Catalunya
Sres. diputades, srs. diputats :Els agraïm la invitació al nostre sindicat a aquesta compareixença, i lamentem que no s'hagi fet amb altres sindicats representatius dels treballadors, a nivell general i també de la CCMA, alguns representants dels quals són aquí com a convidats
Sobre la Llei CCMA :
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació va reclamar des de finals dels anys 90 una reforma de la Llei de la CCRTV per posar-la en sintonia amb les regulacions audiovisuals recomanades per la Unió Europea que consideraven el servei públic de radiodifusió com un pilar bàsic de la democràcia i una garantia de pluralisme polític i social, i d’una programació de qualitat universal i per a tots els suports. I que recomanaven una democratització de la gestió i control dels mateixos, per deslligar-les del govern de torn i reforçar així el seu caràcter públic.
El debat Audiovisual de finals de 1999 va acordar tres iniciatives legislatives (la de reforma del CAC, de creació de la Llei de l’Audiovisual i la reforma de la Llei de la CCRTV) i una resolució transitoria, que va permetre per primera vegada l’elecció del Dtor. Gral. de la CCRTV per consens del Consell d’Administració.
No va ser fins set anys després, el 2007, que es va aprovar la nova Llei de la CCMA, amb un ampli consens, i amb un model que volia assegurar una gestió independent i empresarial de la Corporació. És cert però que ens va defraudar que es mantingués la tria de membres del Consell de Govern primant sobretot la sintonia amb la representació parlamentària , i així ho vam fer a l’opinió pública i al mateix CAC, que tot i les reserves, va avalar les candidatures pactades pels partits.
Ara des del Govern es proposa una reforma de la Llei que amb arguments d’austeritat i d’agilitat planteja especialment dues iniciatives : la reducció de membres del Consell de Govern i del Consell Assessor, i la previsió que les decisions en diverses matèries del Consell es puguinprendre mitjançant votació per majoria absoluta, i no per consens o per majoria qualificada de 2/3, com preveu la Llei. Incloent aquí la pròpia elecció del Consell de Govern per part del Parlament i la del Consell Assessor.
Cal recordar que quan era a l’oposició, el partit ara al Govern havia defensat l’ampliació dels integrants dells Consells a 12 i 21 membres, respectivament, partint de la proposta de 9 i 14 de la proposta inicial, i que va defensar també que calgués majoria qualificada de 2/3 per a la majoria de decisions del Consell.
També es proposa la desaparició de la figura del director general, que segons la Llei vigent s’elegeix per concurs públic i que encarna el model de gestió empresarial i independent que impregna la Llei de la CCMA, fet que si es manté la política de quotes partidistes en el Consell portarà una connotació fortament política del President del Consell, i de sintonia amb el govern de torn.
Igualment es proposen mesures que limiten l’autonomia del Consell Assessor, i que el remeten a l’antic model, com a apèndix del Consell de Govern i sense capacitat d’actuació autònoma.
I s’elimina la presència de representants dels treballadors, que ja no tenen participació en el Consell de Govern perquè en el seu dia se’ls va dir que no podien participar com a ‘quota sindical’ perquè l’integrarien gestors professionals provats. D’altra banda, el criteri d’austeritat és aquí poc aplicable donat que els seus integrants només perceben dietes per cada reunió mensual.
Per això, les propostes que els volem traslladar com a SPC són les següents :
- Que s’apliqui la lletra i l’esperit del previst a la Llei referit a la composició del Consell de Govern : “experts i gestors que responguin a un perfil professional” i persones “amb mèrits professionals rellevants”. Només podria ser acceptable i creïble la reducció a 5 dels sus integrants. Si no, la representació per quotes respondrà inevitablemenmt a la majoria de Govern, i no era aquesta la intenció de la llei quan es va reformar.
• Que es mantingui la necessitat de majoria qualificada (2/3) en tots els punts on es proposa passar a majoria absoluta en 2ª o 3ª votació, inclosa l’elecció del propi Consell i del seu President, com l'aprovació del Contracte Programa, i també l'elecció dels membres del Consell Assessor. La CCMA és un tema “de país” i necessita de l’acord i el consens per reflectir la realitat de la societat catalana i perquè els mitjans públics de la Generalitat no es converteixin en objectiu de les polèmiques partidistes.
•
• Que es mantingui la figura del director general i la seva elecció per concurs públic, per garantir el caràcter empresarial de la gestió de la CCMA i no polititzar-la amb la figura del President, que hauria de continuar sent el representant del Consell i no d’una majoria política en el mateix.
•
• Que es mantingui la representació dels treballadors de la CCMA en el Consell Assessor, i que aquest continui tenint entitat pròpia, amb capacitat d’establir el propi reglament, d’autoconvocar-se segons aquest i de proposar informes, i no quan el convoqui el Consell de Govern o li encarregui els informes.
•
• Sobre la Llei del CAC :
El CAC, autoritat audiovisual que és en el vèrtex de l'arquitectura legislativa al voltant de l'Audiovisual, construïda a partir de l'any 2000 i pionera a Espanya, ha de garantir especialment que els seus integrants siguin "persones de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d’independència". I que a més tinguin "dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions". Cal que això es compleixi i que el CAC es mantingui com a un referent a l'Estaty espanyol en un moment de retrocés en els avenços en la regulació de l'Audiovisual, quan l'Autoritat audiovisual (el CEMA) no s'ha constituït i el partit guanyador de les eleccions ha promés impedir-ho, i quan s'ha fet desaparèixer el Consell Audiovisual de Navarra, que va a fer companyia al també desaparegut Consell Audiovisual de Madrid.
Per això cal :
- Que es mantingui també la majoria de 2/3 necessària per a l'elecció dels membres del CAC.
- Que es mantingui el requisit de que calguin tres grups parlamentaris per proposar els seus integrants, i no només dos, com en la proposta de reforma.
- Que es mantingui el caràcter irrevocable dels seus membres fins a la fi del mandat, com diu l'article 7, per lliurar-los de pressions externes. Perquè ens ha semblat interpretar que la disposició addicional 1ª de la proposta de reforma planteja que els actuals membres siguin revocats quan entri en vigor la nova llei, i això seria trencar amb la 'filosofia' que va inspirar la reforma de les lleis en el sentit de separar els mandats dels periodes legislatius i de les conjuntures polítiques.
Aquestes són les propostes per mantenir els eixos bàsics amb que es va elaborar aquesta llei : consens parlamentari, i garantia d'independència de la maxima autoritat en l'audiovisual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
