El present és dona

S'ha completat la feminització dels càrrecs directius de TV3. A la Cap d'Informatius i la Cap de Programació s'afegeixen ara la Directora General i la Directora de TV3, a més de la Cap de Recursos i Mitjans de la CCMA. És una revolució de gènere no prevista, que s'ha produit alhora que els canvis derivats de la nova legislació i que se suma. És a dir, cal entendre que hi haurà el doble de novetats de les esperades, tot i que no forçosament positives.
Un exemple il.lustratiu. Quan Lluís Oliva va assumir la Direcció fa una desena d'anys, va reunir-se amb el consell de redacció i va llançar el seu lema: "hem de posar els collons sobre la taula per tirar endavant l'empresa". Divendres passat, la Mònica Terribas es va reunir amb el consell de redacció i gairebé va demanar perdó per assumir la Direcció que, segons ella, no li feia cap il.lusió i que acceptava per responsabilitat.
Segons els professionals de la gestió, les dones que arriben a càrrecs directius solen tenir reaccions d'aquesta mena, fruit de la peculiar història femenina a les empreses en una societat masclista.
Les dones directives superen aquests complexos amb el temps i sovint -no sempre- adopten posicions de diàleg i col.laboració, a diferència del caràcter competitiu i autoritari de molts directius homes, no tots.
Pels treballadors poden ser bones noticies, una direcció més procliu al diàleg, sensible als temes socials i de conciliació laboral i familiar.
Una altra coincidència dels nous nomenaments és que es tracta de dues periodistes de notable trajectòria professional. Rosa Cullell, però, té 10 anys més i un recorregut molt diversificat, centrat en la gestió empresarial després de passar per l'escola de negocis de l'IESE. L'experiència a "La Caixa" "Edicions 62" i el Liceu poden ser interessants, però no pressuposen un coneixement del món audiovisual important. De la Mònica Terribas sabem que fa bones entrevistes i que té experiència en programes de formats no informatius. El vessant fluix, doncs, és el de la gestió, que haurà d'aprendre des de zero.
Si aquests perfils són complementaris i hi ha voluntat de col.laboració femenina entre elles ho veurem en el futur immediat. Serà una novetat en el clàssic duel Director General versus Director de TV3, que en la nostra història ha tingut resultats diversos. L'element femení pot marcar aquí, novament, la diferència.
Finalment, la qüestió política, o millor dit, partidista. Afortunadament, cap de les dues directives ha estat mai cap de premsa o diputada de cap partit, com sí passa amb els membres del consell de govern. Una altra cosa és que tenen ideologia, només faltaria. La Rosa Cullell es defineix com a progressista i va ser proposada pels socialistes en el sí del consell de govern. La Mònica Terribas es caracteritza per la seva professionalitat i el seu accent nacionalista i formava part de la llista de noms proposada per CiU per dirigir TV3.
A partir d'ara tenim dues opcions: llegim tot el que decideixin en clau partidària i ens apuntem a la teoria de la lottizzazione o bé prenem el vessant professional de les decisions que vagin caient obviant possibles etiquetes. És clar que acabarem fent una barreja de les dues, però és responsabilitat d'elles evitar que les etiquetes partidistes estiguin massa justificades i és responsabilitat de la resta de mortals de no extremar aquestes lectures i ajudar el país a avançar cap una milllor relació entre partits i mitjans públics.

Cal canviar la llei de la CCMA, però per tornar a l'original

Fa quasi dos mesos que Joan Majó va plegar de director general de la CCRTV. Albert Sáez, President del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i director general en funcions, afirma que el bloqueig per elegir director general no obeeix a raons polítiques. Però cada cop costa més de creure, per la pròpia composició del Consell, feta sobretot per raons de confiança política, i per la indissimulada intervenció pública de dirigents de partit. Un Consell format per gestors i experts amb independència política de criteri, i conscient de la urgència de dotar de directrius clares les empreses de la Corporació, no reproduiria la dinàmica de confrontació parlamentària basada en l’interès tàctic més espuri.
Per això, i aprofitant que els fets han donat la raó als que vam criticar els darrers canvis a la llei, la concepció de repartiment per quotes, i la tria de consellers, basada sobretot en la fidelitat política, ja seria hora de rebobinar i fer bé el que, a la recerca d’un consens polític, va afavorir la vulneració posterior del model previst a la nova Llei. Un canvi ràpid de la Llei és possible, retornant a la concepció d’uns mitjans de la Generalitat independents del govern però també del partidisme. Però això no pot fer-se en clau novament contrària a la Llei, amb un tacticisme de mires curtes i en una dialèctica govern-oposició.
Reclamem que si es manté la impotència del Consell de Govern de la CCMA, el Parlament reformi la Llei i retorni al text anterior a les esmenes finals. És a dir, que es retorni al Consell de l’Audiovisual de Catalunya la potestat de proposar al Parlament els candidats al Consell de Govern, proposats no sols pels grups parlamentaris sinó també per la societat civil; i que es limiti a 9 o a 7 membres els integrants del Consell de Govern, obstaculitzant així la concepció del Consell com a reproducció de la composició parlamentària. Així s’estalviaria la discussió purament tacticicista sobre les majories de 2/3 o de 3/5 parts, i també burocràcia i diners

Els professionals de la Corporació i el conjunt de la societat hi sortiriem guanyant.

Trampa llatina

La crisi de la CCMA ha vingut a confirmar que vivim en un país de fireta. Les plagues que ens assoten des de fa anys amb incompetències concatenades ens ha arribat en forma de traïció de la classe política catalana. Traïció a les nostres reivindicacions, però també aplanament de tota resta de raó al Parlament i al CAC.

Ens hem quedat despullats a la intempèrie, però aquesta vegada ens acompanya bona part de la professió, dels mitjans i dels creadors d'opinió. És senyal que sí hem avançat unes quantes passes en el reconeixement públic de la conveniència de tenir uns mitjans al servei dels ciutadans i no del govern o dels partits.

L'aprovació de la nova llei de la CCMA ha estat un pas remarcable en aquest sentit, però ha faltat estendre més aquesta "nova cultura de la comunicació". És una típica situació llatina, com diu l'autor de l'informe PISA, a Espanya es canvia la llei d'educació cada dos per tres enlloc de centrar-se en els problemes de gestió, d'actituds de tots els actors. Són canvis que s'impulsen amb mesures modestes, amb la creació d'estats d'opinió, amb comportaments individuals autoexigents. És el tipus d'aproximació als problemes que fan els anglosaxons, que podem incorporar a la nostra manera de fer més llatina.

Aquesta és la nostra aposta pels propers temps. Ens centrarem en les iniciatives professionals que millorin la nostra competència i rigor des d'unes posicions ètiques sobre la informació que anirem treballant.

L'hora de moure'ns

Gràcies als nostres partits polítics per proposar uns noms tan suggerents per formar part del consell de govern. Per allunyar la tele del govern, res millor que un director general, sí senyor. Ho completem amb el director de les campanyes de l'oposició, el cap de premsa de sempre d'Iniciativa i una ex diputada, fantàstic.
Deu ser cosa de la campanya electoral vinent o ves a saber què, però una altra vegada ens l'han jugat i mereixen la nostra resposta, ja no per escrit, sino oral. Hi ha qui proposa anar al Parlament a fer una visita amb regal de Nadal: una mica de carbó, un sac de fems...Hi ha qui proposa fer una asseguda davant el CAC, concentrar-nos davant la pedra o posar-nos braçalets negres quan sortim a rodar. S'accepten propostes per fer-nos sentir.
Després de més quinze anys reclamant una llei amb un caire més modern, aquesta colla ens volen tornar al segle passat. Es mereixen la nostra resposta.

L'hora dels coloms

La política catalana ens ha regalat en les últims hores una nova mostra de baix nivell amb les declaracions de Joan Ferran en què reclama que s'arrenqui la "crosta nacionalista" de la CCMA. Ja sabem que a les forces polítques, i a la resta de la societat, sempre hi ha un sector que veu les decisions com un fred càlcul de les pròpies necessitats o interessos. Sovint els periodistes anomenem falcons als polítics que opten per aquesta praxi i vet aquí que la negociació de la composició dels òrgans de govern de la CCMA sembla haver quedat en mans de falcons d'una banda i altra que es disputen les cadires de forma grollera carregant-se l'esperit que hi ha en la reivindicació històrica dels professionals per uns mitjans independents del govern i al servei de la ciutadania.
I això passa just quan el país es troba immers en un ambient de pessimisme a causa de les plagues que l'assoten sense pausa. Algunes d'aquestes són producte de la incompetència, la negligència o la falta de voluntat política de grups de poder. En el cas dels mals resultats de l'educació, però, es veu la complexa distribució de responsabilitats entre polítics, docents, pares i alumnes, és a dir, bona part de la societat. El debat sobre aquesta qüestió als mitjans i el tractament que n'ha fet les emissores de la CCMA és l'exemple del servei públic que podem fer per contribuir a millorar la marxa del país.
Perquè es tracta d'això i no de la quota de pantalla d'un líder determinat o del to més o menys nacionalista que pugui tenir una informació. Tenim l'oportunitat de fer un salt endavant en la qualitat dels nostres mitjans, d'anar a contracorrent del que fan els nostres competidors i fer de la CCMA un referent de no ja només de l'entreteniment més o menys banal sino molt més de la formació i de la informació al sevei del país. Amb una agenda orientada d'aquesta forma per treballar poc importaran les fílies i fòbies de cadascú perquè el primer ha de ser el producte.
Aquesta nova etapa d'excel.lencia no es pot emprendre amb negociacions de baix nivell, reclamen altura de mires. De la mateixa manera que coneixem els falcons de la política sabem que hi ha persones en aquestes formacions en les que les idees de servei a la comunitat i la visió de futur formen la base de la seva actuació. És el moment que els partits canvïin de registre aquesta negociació i passin de pensar només en els seus interessos a pensar en el país.

Declaracions exclusives

Després de l'ensurt que ens va donar a tots, en Robert es recupera a marxes forçades de l'episodi de pèrdua parcial de consciència que va viure i de la intervenció que hores després se li va fer a l'hospital Clínic. El seu bon estat és la millor noticia de tot aquest afer i la valoració que poguem fer ha de començar per aquí ineludiblement.

Però no podem deixar de banda les circumstàncies dels fets, que molts companys han viscut com una experiència amargant. Segons la reconstrucció dels fets elaborada amb 14 fonts que han fet els operadors d'imatge, en Robert va trigar 45 minuts en ser atès per una ambulància i va passar un temps indeterminat sense la companyia de cap persona de TV3. La cadena de trucades i decisions és llarga i complexa, però la conclusió és que la lògica de la feina va estar per sobre de la lògica humana en alguns moments clau i va donar el resultat que coneixem.

El comitè d'empresa es va adreçar a Recursos Humans denunciant la situació en què es va veure en Robert i reclamant un protocol d'actuació clar per aquests casos. La resposta va consistir en afirmar que tot s'havia fet molt bé i que no cal cap protocol. És la prepotència que gasten habitualment, ells no s'equivoquen mai! Nosaltres volem apel.lar ara als únics que poden canviar les coses sense protocols ni ordres de caps: que la gent de la Redacció prenguem bona nota pel futur i que no deixem que ens passi mai més.

El català no és prioritari

Aquesta és l'afirmació que hem hagut de sentir per part de Recursos Humans citant a la Direcció d'Informatius quan els hem reclamat perquè no es fa el curs de reciclatge de català per redactors.
Es tracta d'un curs que pretén revisar algunes fallades sistemàtiques que cometem els redactors quan treballem amb materials que són escrits en un altre idioma. Seria una sessió a l'auditori a càrrec del departament de lingüistes.
La proposta de curs va sortir del recull que vam fer fa uns mesos, en el que algunes veus proposaven revisar els coneixements de català. És cert que l'empresa fa un curs genèric adreçat a tot el personal i que alguns redactors s'hi apunten. Però mai s'havia fet res específicament adreçat al reciclatge de redactors i sembla prou adequat si tenim en compte que la llengua és la nostra eina principal. O només cal fer cursos d'informàtica?
Nosaltres exigirem la realització del curs de català a la comissió de formació i seguirem proposant altres cursos recollint les iniciatives de la Redacció. L'última que ens ha arribat és la de fer un curs sobre dret a la imatge en el que es resolguin els dubtes legals que sovint tenim quan sortim a rodar al carrer i persones individuals o càrrecs d'empreses i especialment segurates ens posen tota mena d'entrebancs.
Una altra iniciativa que continuem treballant és la del curs d'ENG per redactors, que volem accelerar tant com poguem.
Ara torna a ser el moment de fer propostes per incloure en el pla de formació de l'any vinent. Com sempre, us podeu adreçar als vostres representants sindicals personalment o podeu deixar per escrit les vostres idees en aquest espai per compartir-les amb la resta de companys.